Coco és una pel·lícula que ens transmet molts sentiments per això hem decidit parlar d’ella, perquè vosaltres podeu gaudir-ne com nosaltres hem fet.
Les dues creiem que les pel·lícules i les sèries poden influir molt en la manera com veiem el món i les nostres vides. Coco, per exemple, és una pel·li que ens va fer pensar i sentir moltes coses.
La història es localitza a Mèxic a través d’una família mexicana que viu el Día de los Muertos, una tradició del país on es recorden les persones estimades que han mort. Quan la vam veure ens va agradar molt perquè ens ensenya aquesta cultura d’una manera molt bonica i amb molt de respecte. Et fa veure com d’important és recordar els que ja no hi són, mantenir-los vius en la memòria i recordar els moments que vas passar amb ells. I encara que no puguis recordar cap escena amb els que ja han passat, pensar en ells ja és una manera de lloar-los i donar-los un lloc en els nostres cors. Això ho fa tot més especial.
Com a referència per parlar d’aquesta pel·lícula hem escollit a en Miguel, el protagonista: un nen de dotze anys que vol ser músic i seguir el seu somni, tot i que la seva família no ho accepta al principi. Això ens fa pensar que mai hem de deixar de lluitar pel que ens agrada, encara que no sigui fàcil.
El més bonic és que la pel·lícula ens transmet emocions i records. Ens va fer recordar als nostres éssers estimats que ja han mort. També ens fa adonar que hem d’aprofitar el temps amb la gent que estimem abans que marxin, perquè a vegades no valorem massa aquests moments i són de gran importància per la nostra vida.
Per a finalitzar, Coco ens sembla una pel·lícula molt especial. Parla de la família i els éssers estimats i la seva importància, dels somnis, del respecte per altres cultures i d’estimar les persones que ens envolten. Ens va arribar al cor i creiem que tothom l’hauria de veure!
