Per començar, podria presentar-se i explicar-nos en quins conflictes va estar involucrat?
Em dic Felipe Gandalia. Vaig ser combatent a la Revolució Cubana i a la guerra d’Angola. A la Revolució Cubana, vaig lluitar a l’exèrcit rebel comandat per Fidel Castro quan tot just tenia 15 o 16 anys. La meva adolescència la vaig viure en un camp de batalla, una cosa que per a molts joves d’avui dia pot semblar inconcebible. Més tard, vaig participar a la guerra d’Angola, on també ens enfrontàvem al govern dels Estats Units.
Com van afectar aquests conflictes la seva vida diària i la de la seva comunitat?
Tota guerra té un impacte directe tant en els combatents com en la població civil. Vaig veure morir persones innocents, nens, adolescents, dones i ancians que mai van entendre el motiu d’aquelles guerres. També vaig perdre amics, persones amb qui parlava al matí i que a la tarda ja no hi eren. Aquests records encara segueixen vius en la meva ment.
Quin va ser el moment més difícil que va viure durant els conflictes?
Hi va haver molts moments difícils, però recordo especialment una nit a Angola. Ens trobàvem en un poblat que havíem alliberat de les forces enemigues. Un home gran ens aconsellava cada nit que dormíssim amb una tovallola o un llençol al voltant del coll. No enteníem per què, però una nit vaig decidir fer-li cas. L’endemà al matí, em vaig despertar amb els crits de dones i homes: un grup enemic havia entrat al poblat i havia degollat diversos dels meus companys mentre dormien, inclòs un amic meu.
Com es van veure afectades les infraestructures essencials com l’aigua, l’electricitat, les escoles i els hospitals?
A Angola, el primer que atacava l’enemic eren les infraestructures civils. Bombardejaven escoles i hospitals per infondre por. Vaig veure morir molts nens davant dels meus ulls. La població civil sempre va ser el blanc principal.
Com va impactar el conflicte en l’economia de la seva comunitat?
En tots els conflictes, els més perjudicats són aquells amb menys recursos. Es generen escassetat d’aliments i medicaments, famílies es queden sense llar i l’economia col·lapsa. En tots dos conflictes vaig veure comunitats senceres sumides en la misèria, amb pobles arrasats per les bombes.
Com ha estat el procés de recuperació econòmica per a vostè i la seva comunitat?
Hi ha dos tipus de danys: el físic i el psicològic. Les ciutats es poden reconstruir i les economies es poden recuperar amb el temps, però les ferides emocionals són més difícils de curar. Han passat més de 50 anys i encara ho recordo tot com si hagués estat ahir.
Creu que la tecnologia i les xarxes socials han canviat la manera com es viu un conflicte bèl·lic?
Sí, tot i que no confío gaire en la tecnología actual. Però reconec que permet que més persones prenguin consciència del que passa en temps real. Abans, la informació trigava en arribar, ara és gairebé instantània.
Ha experimentat l’impacte de la desinformació o la propaganda durant els conflictes?
La propaganda i la desinformació són eines fonamentals en la guerra. Poden tergiversar la veritat fins al punt de convertir una bona persona en algú detestable als ulls del món.
Com considera que els mitjans de comunicació van cobrir els conflictes en què va participar?
Mai es van exposar les veritables raons de la guerra als mitjans. Amb el temps, em vaig adonar que moltes coses que ens deien no eren veritat. A vegades em pregunto si no vam ser enganyats, si vam lluitar pels ideals d’altres en lloc dels nostres.
Què considera essencial per aconseguir la reconciliació en una comunitat afectada per la guerra?
El primer és que els responsables dels conflictes reconeguin que els més afectats són els civils. Sense aquesta comprensió, la reconciliació és gairebé impossible.
Va rebre suport d’organitzacions humanitàries durant o després del conflicte?
No recordo que cap organització participés en aquests conflictes.
Què opina sobre el paper de les organitzacions humanitàries en la recuperació de les zones afectades?
Moltes d’aquestes organitzacions haurien de prendre’s la seva tasca més seriosament. Algunes només busquen beneficis en lloc de tenir un projecte sòlid per ajudar.
Reflexió final
Felipe Gandalia va viure en primera persona les conseqüències de la guerra i encara avui, més de cinc dècades després, els seus records segueixen vius. El seu testimoni ens recorda que els conflictes bèl·lics no només afecten aquells que combaten, sinó també comunitats senceres que queden marcades per la destrucció, la pèrdua i el dolor.
