El Cristià afirma que li agrada jugar a escacs perquè és un joc molt senzill i alhora molt complex que conté molts elements: estratègia, tàctica, psicologia, càlcul, geometria, sobretot li agrada perquè es diverteix molt. A l’hora de jugar sent moltes coses com nervis, frustració i fins i tot alegria. Prioritza jugar amb les peces blanques, ja que té més iniciativa. Quan juga ell sempre viu el present.
Per a ell els escacs són un hobby, però s’ho pren seriosament, pràctica de manera autodictada sobretot amb contingut d’internet. El Cristià dedica 8 hores setmanals als escacs, per practicar fa problemes de tàctiques (la seqüència de jugades que fa escac i mat).
Juga a escacs des de petit. El seu germà i ell jugaven amb el seu avi i el seu pare. A partir d’aquí s’hi van aficionar. Tot i això, la persona que més amor li ha transmès pels escacs va ser sense dubte el seu avi. Anava a dinar a casa seva els diumenges, a Barcelona, i havent dinat jugaven una o dues partides durant un parell d’hores. Encara conserva el taulell i les peces per tenir un record maco. Actualment, el Cristià sol jugar a escacs amb el seu fill o persones anònimes d’internet.
No es planteja dedicar-se professionalment als escacs, però sí que li agradaria fer alguna cosa relacionada amb escacs i educació o potser escriure un llibre d’història dels escacs. Ja que fa un temps es va federar i va participar en alguns tornejos.
Hem vist que el nostre professor té records molt bonics dels escacs i que gaudeix molt de petites estones i records jugant als escacs. El seu amor per aquest joc és molt gran i dins la seva família s’ha transmès de generació en generació, la qual cosa ho fa encara més especial.
